Parricidi

3-Parricidi

Estava la Lena a casa bastant intranquil·la, però tenir al seu marit a la vivenda, a en Felet, li donava una certa seguretat. Però en Felet sortí com de costum per la tarda/nit. La Lena tenia por perquè un segon home, el seu amant, l’havia enxampada en la font i li havia dit que aquella nit deixés la finestra oberta perquè “sabia tot lo d’ahir” i havien de parlar. Ella no se’l esperava ja que en teoria hauria d’estar de viatge a França.

El fill de la Lena, en Titet, un nen que es pot intuir que és petit ja que encara no parla correctament, rondava per allà amb la seva joguina preferida, un ganivet de llescar pa anomenat tatà (bona joguina per cert). Al final acabà portat al bressol al costat del llit gran per la seva mare amb el seu ganivet.

Ja de nit, la Lena obrí la finestra i al cap d’una bona estona aparegué l’amant dins de casa. Aquest començà a acariciar a la Lena primerament, després una mica més violentes fins que la Lena va suplicar que parés. Aleshores l’amant va manar-li que es despullés. Després en Pau (l’amant), va preguntar-li que “qui era l’altre” (hi ha dues hipòtesis sobre qui podria ser l’altre, si en Felet o en el seu defecte un segon amant de la Lena). S’observa com en Pau s’anava posant molt gelós d’aquest altre i comença a preguntar a la Lena que qui era, que ho volia saber i la noia no li contestava, l’esquivava contínuament. Al final l’amant acabà agafant a la Lena pel coll i mentre deixava anar insults l’anava estrenyent i ofegant; tot i que ella ho intentava evitar, no va poder fugir a aquest escanyament. Quan la Lena estava ja sense moure’s, amb el nas ple de sang i el blanc del ulls vermell entre d’altres, en Pau va agafar el tatà que havia anat a parar als peus del llit i per si la Lena encara no estava morta, va començar a clavar el ganivet a la noia cop rere cop.Com si fos un robot automatitzat, va repetir el mateix moviment de la ganivetada un nombre considerable de vegades sense parar. De sobte però, va escoltar sorolls a casa i ràpidament va fugir per la finestra. En la fugida va quedar-se atrapat un tros de tela de la seva brusa en el llisquet del finestró. 

En Felet estava força begut i enfadat, ja que li havia donat tant al colze a la taverna que l’havien fet fora del local, fet que molestà molt al noi. Anava tan borratxo que de tornada a casa s’havia equivocat de camí. Un cop al llit va demanar-li a la Lena que estava estirada, morta i xopa de sang que no ocupés tant espai del llit, que no fos tant egoista i que es tirés una mica cap al costat. Però aquesta no li va fer cas (si li hagués fet cas després d’haver estat escanyada i apunyalada diversos cops, malament rai) i la va haver d’apartar ell. Després es tirà de cop sobre el llit i es dormí gairebé a l’instant.

Al dia següent en Titet va aixecar-se ben d’hora i demanà l’atenció de la seva mare. Aquesta no li va fer cas tampoc al nen. Aleshores  el nen va concloure que la seva mare estava dormida. Com que tenia gana i estava avorrit, va sortir ell solet al carrer. Un grup d’hortolanes (dones que cultivaven horts) varen veure a l’infant i el retornaren a casa. Volent parlar amb la mare per a esbrinar com és que en Titet havia sortit sol al carrer, varen veure el panorama: la finestra oberta completament, en el llit el cos de la Lena ple de cardenals, amb les dents vermelles, amb la llengua penjant de costat, etc., i al Felet també en el llit, amb el cap ben acomodat en el ventre de la morta i ben ensagnantat. A més al terra hi havia un gran bassal de sang. Aleshores les dones foren a buscar a la Justícia i al metge i deixaren al nen allà sol.

En Titet estava ben entretingut: sucava el seu ditet en la sang de la seva mare i després feia dibuixos amb la sang a les rajoles.

 Quan va arribar tothom, el nen va demanar per menjar, però com que ningú li va fer cas, va anar-se cap a la finestra. Mentrestant, totes les persones estaven en aquella cambra fent tant xivarri que varen despertar al pobre Felet, que dormia com un tronc. L’home veient tantes cares horroritzades en el seu dormitori va romandre desconcertat una bona estona i finalment, quan va veure a la seva muller morta, li va entrar por, tristor, sofriment i tremolor i finalment acabà plorant. Al mateix temps, estava rebent injúries (insults) per tot arreu, tot i que ell estava en el seu món sense escoltar a ningú. 

De sobte trobaren el ganivet, que exigí en Titet però que fou ignorat, i se l’emportaren com a prova del delicte. En aquell moment la gent de la sala, plena de ràbia, exigia el cap del marit, el considerat assassí. Però ell no sabia el que havia passat, no sabia qui l’havia provocat la mort a la seva dona. 

En Titet mentre estava avorrit, havia tret el tros de tela del llisquet del porticó, l’única prova que podria haver demostrat la innocència del seu pare.

Al dia següent, la Guàrdia Civil s’emportà al Felet, que no recordava res, cap a Girona, ja que quan li demanaven una explicació, ell no podia donar ninguna. Així doncs, van fer una reconstrucció: En Felet havia begut molt en una taverna i arribat a casa en un estat de borratxera considerable. Al veure un ganivet, li haurien entrat ganes de matar a algú i ja que estava la seva dona allà, doncs anà a per ella. La Lena s’hauria resistit, però les 14 ganivetades acabaren amb ella. Com que l’home hauria estat molt cansat, s’hauria dormit a l’haver enllestit la feina.

Ell no es podia creure que hauria estat capaç d’assassinar a la seva dona. En el camí cap a la presó va veure al seu fill i a crits va poder despedir-se de l’infant.