Descriu que és un
pastor propi de l’Empordà, en general. El pastor és aquell humà més odiat, que
ama les seves terres per damunt de la seva vida i la dels altres. És un diable
del camp, un tirà, amb una ment plana, una mirada dura i horrible (fa por).
Mataria a qualsevol persona que se li posés davant, fos qui fos, li dóna
absolutament igual. Utilitza el ganivet i un revòlver per amenaçar i espantar a
qui el respon. S’emporta, amb l’ajuda d’un gos que pensa com l’amo, a la seva
ramada a on vulgui, fins i tot, s’ubica en propietats privades, on els animals
del pastor arrasen amb tot el que veuen. Si l’amo d’aquella propietat es queixa
contínuament, el pastor es veurà obligat a treure el seu revòlver. Va destruint
tot el que veu amb una gran serenitat i un caràcter impertorbable.
S’explica la
història d’un pastor, dividida en tres parts:
I.
Tracta sobre la vida del 1. Ton un pastor que
porta barretina, camisa, calces de vellut i espardenyes, i amb les mans darrera
l’esquena fumant un puro. És un home
molt treballador que conserva perfectament les seves terres, sent l’enveja de
la resta de pagesos. Adora una de les seves terres: el Camp de les Saules (la nineta dels seus ulls, com el pagès diu).
Estimava les terres més que a la 2. seva dona (la Rosa), a 3. la neboda
i al cel que li toqués quan morís junts.
Tenia por que les seves terres perdessin qualitat i
prestigi després de la seva mort. No sabia qui heretaria les terres (una de les
opcions seria l’home de la neboda), però que qualsevol persona no ho podia fer
millor que ell. Patiria per les terres després de la seva mort.
També, a la seva dona se li va diagnosticar el tifus i
el Ton estava preparant la mort de la seva parella, que finalment no va morir.
El Ton volia enterrar a la Rosa al camp, a una de les seves terres però el
rector no li va deixar. El Ton estava obligat a enterrar-la al cementiri.
Després, va passar un fet molt important per al Ton.
Quan tenia temps lliure visitava el seu camp perfecte: el Camp de les Saules. Quan va intentar obrir la porta no podia,
l’havien forçat. Algú hi havia entrar. Quan va entrar va veure trepitjades
petites per tot arreu. Les faveres, el blat i les saules havien estat menjades
o robades per algun animal. El camp feia llàstima.
Arribà a sa casa per agafar figues i va comprar hams
(eines que serviria com a trampa pels animals). Tornà al camp i es va posar a
clavar les trampes per tot el camp de les saules.
Al retornar a casa, la Rosa li preguntà d’on venia. Va
posar una excusa: li va dir que venia del camp (el de les Freixedes, un altre
que tenia més lluny) de treure-hi uns quants cargols que molestaven. Així es va
quedar la conversació.
II.
4. En Nasi, un pastor que vivia a Torre-roja. Era
un home molt descarat, dur i que medita constantment mentre passeja amb la seva
ramada d’ovelles. Té un gos, el Moro,
un gos obedient a les decisions de l’amo, que dirigeix a la manada i creant
pànic i por entre les ovelles. Si el gos no feia bé el seu treball, l’amo li
llençava pedres des de d’on el Nasi estigués o li donava cops de peu si es
trobava a prop.
El Nasi, meditava un dia qualsevol, sobre els seu
problemes, passejant a les ovelles. Pensava en els problemes i expectatives de
futur que ell té, les quals són escasses ja que té molts obstacles com el
benefici que treu dels seus animals. Els problemes són greus: està acusat
constantment per amos de terres o també secretaris per fer alguna il·legalitat
amb les seves ovelles. Havia de pagar diners miserables com a multes de les
acusacions. Al Nasi, aquestes amenaces no li afectaven perquè estava acostumat.
La única que l’afectava de veritat era la que li feia 5. el de la Torrentera,
el qual tenia connexió i simpatia amb el cacic de la zona, per tant, era un
home que tenia la prioritat (i una mica de poder) si s’ocasionava algun
problema amb algú del poble, com va ser el cas amb 6. En Jepet: van discutir
sobre un tros de camp que un dels dos havia ocupat quan era propietat de
l’altre; pel poder del de la Torrentera, en Jepet va anar a la preó de Girona
obligat, encara que tingués raó.
Un dia, amb la seva ramada i l’ajuda del Moro, es va trobar al de la Torrentera i
la seva gossa. L’home poderós portava una escopeta de caçador (se suposa que el
de la Torrentera és caçador). No s’avenien molt bé. El Nasi va cridar al seu
gos per dir-li que anés a per la gossa, per intentar-la matar i no era la
primera vegada que el Moro la
intentava assassinar. Va començar la lluita entre els gossos, la va guanyar la
gossa del caçador. El Moro va
quedar-se quasi mort al terra, tenia moltes ferides. Acabada la lluita, els
amos es van mirar. El caçador apuntava al Nasi amb la seva escopeta i li va
amenaçar que si es movia, estaria mort. El Nasi es va quedar aturat perquè
tenia les de perdre. Poc després, el de la Torrentera baixà l’escopeta i marxà.
Quan ja estava gaire lluny perquè no li escoltés, el Nasi sentia un odi
insuperable i va ajudar al seu gos, abatut al terra. L’odi i la ràbia que tenia
aquell moment l’amo feia tremolar al gos.
El Moro
s’aixecà i els dos juntament amb les ovelles van reprendre el camí fins arribar
al Camp de les Saules, el camp amat
pel Ton. Les ovelles van acabar amb tot lo que van veure. Després, van a anar a
altres camps dels costats. Aquell dia, el Nasi va deixar fer a les seves
ovelles i volia destruir tot més que mai. La destrucció era necessària per
viure, i la feia servir per estalviar diners o com a revenja.
S’entornà de nit cap a Torre-roja. Algunes de les
ovelles van quedar ferides pel camí, les qual serien executades el dia següent.
Arribà al poble i entrà a la cort (la casa) amb el cap baix i una mirada dura.
Sopà i després s’estirà al llit amb la roba de pastor. Tenia un pla: quan ja
tots els de la cort dormien, va sortir per la finestra i sense fer soroll, va
fugir de la casa.
III.
Es torna a la vida del Ton. Ell que havia tornat a casa
després de posar les trampes, estava sopant una mica nerviós ja que les seves
terres perfectes i estimades havien estat malifetes per algun tirà, portava
vint anys conreant i mai li havia passat allò. La seva dona, la Rosa, ho va
notar. Quan va terminar, se’n va anar de casa per observar qui era el tirà o
els animals que van entrar al Camp de les
Saules. Va dir a les noies que anava a veure a 6. en Ferriol carreter i
de pas a 7. en Perot per vendre’ls a ells faves que el Ton conreava,
però era una excusa i, tot i que no s’ho van creure del tot, li van deixar anar
per submissió a l’home i es van anar a dormir.
Caminava tranquil·lament per camins obscurs perquè ningú
el veiés i arribà al camp. Es fixà que hi havia senyals que algú hi havia
entrat una altra vegada. Va seguir el rastre de les figues, que ja no estaven
enganxades als hams perquè aquell intrús les havia agafat fins que va veure que
una de les figues no havia sigut agafada. De sobte, un noi jove va aparèixer
davant seu. Era el Nasi, el pastor que havia fugit de la cort hores abans i
havia anat a aquell mateix camp. El Nasi sabia el que feia i pot ser sabia que
el Ton aniria aquella nit. Volia matar al Ton per la ràbia provocada pel de la
Torrentera i també per les trampes que el pagès li havia posat per intentar
atrapar al tirà. La trampa del Ton no havia funcionat gaire bé.
Va començar la lluita entre els dos. Rodolaven pel
terra, abraçats. El Ton li donava cops al cap, el Nasi agenollat sobre el pit
de l’altre. El Ton estava a sota i el Nasi a dalt. El Ton reaccionà que va fer
mal al Nasi però finalment el pastor va treure el ganivet i se li clavà sota
les costelles. El Ton va caure mort ràpidament.
A més, el Nasi li introduí les figues que ell havia
agafat a la boca del pagès. El pastor es posà de peu i se’n recordà que una
grup de jornalers l’havia vist quan va entrar aquell matí amb la manada, sent
una prova en contra d’ell per haver assassinat al Ton. El Nasi no volia ser
descobert i, per tant, va cobrir la sang que hi havia escampada pel sòl, va
llençar ben lluny les figues que hi havia a prop, agafà el cos mort del Ton i
s’ho emportà al riu. Allà, al riu, va lligar el cos del Ton a una pedra gran
per submergir-lo i el va llençar a l’aigua. El Nasi se n’anà al seu poble,
sense dir res. Mai més es va saber del pobre Ton ni qui va ser el seu assassí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario