1.La Lena, una dona, intranquil·la quan el seu
home, 2. en Felet, abandona la casa cada nit. Se sent angoixada perquè
hi ha un home boig per la noia que s’aprofita i abusa d’ella sexualment, 3. En Pau.
A més, el matrimoni entre la Lena i el Felet té un fill petitó, 4. El Titet, un
nen que sempre està jugant amb un ganivet de llescar pa.
Una nit, com sempre, el Felet abandonà la casa. La Lena
angoixada pel Pau, que aquell dia ell tenia pensat veure-la ficant-se a la casa
per la finestra, acompanya al seu nen al llit (millor dit, bressol). Amb el
Titet ja adormit, la Lena va obrir la finestra i espera l’arribada del Pau.
Sense que es donés compte la Lena, el noi entra per la porta principal de la
casa.
El Pau comença parlant a la dona amb veu baixa i
preguntant qui és l’home amb qui està vivint. La dona no l’entén i contesta que
no sap res. Mentre va fent preguntes, ell comença a fer carícies i petons a
ella. Després que el noi intentés la mateixa pregunta unes quantes vegades, s’acaba
impacientant. En aquell mateix moment, els dos estaven estirats al llit (i la
Lena ja despullada) la fúria i la bogeria s’apoderà del Pau ja que la Lena no
responia a la seva pregunta.
El Pau començà a agafar-li del coll amb molta força. La
Lena intentava treure’s de sobre al Pau però no podia. Una estona més tard, la
Lena no es movia i el Pau va parar, va veure el ganivet amb el qual jugava el
Titet i li va donar unes quantes ganivetades. De sobte, va escoltar que el Felet
arribava a casa i el noi va sortir de la casa per la finestra que estava
oberta. Quan es va disposar a saltar es va enganxar un tros de roba al porticó
(roba blava amb taques fosques) però finalment va escapar sense que ningú el
veiés. La Lena estava completament morta, sagnant per tot el cos i omplint la
cambra del mateix líquid vermell.
El Felet arribà a casa cansat i a la vegada una mica
cabrejat ja que a la taverna no s’havia comportat molt bé. Anava borratxo i no
es va adonar que la seva dona estava morta en el mateix llit a on dormien, ni
tampoc veia la sang que corria pel sòl. Per tant, es va adormir al costat de la
seva dona assassinada.
Al dia següent, el Titet es va despertar de bon matí (a
les vuit del matí) i va intentar despertar a la seva mare. Creia que estava
dormint i per això no lo contestava. El pare roncava i tampoc l’escoltava.
Llavors, el nen va veure que totes les portes eren obertes i va sortir al
carrer. Era diumenge i passaven 5. unes hortolanes per davant del nen.
Les dones van acompanyar al nen per entrar novament a la casa i avisar a la
mare que el seu fill ja estava despert. Es van espantar al veure el cos mort de
la Lena. Una de les hortolanes va anar a avisar a la policia i al metge. Els
rumors sobre la mort de la dona es va escampar ràpidament pel poble i la cambra
del matrimoni es va omplir de gent. El Felet es va despertar pel soroll que hi
havia. Estava confós perquè veia a molta gent allà sense saber-ne res. En un
moment, es va girar i va veure el cadàver de sa dona. Es va espantar i es posà
a plorar constantment en un racó de la sala. Al sortir del llit, va deixar
veure el ganivet amb el qual el Pau va utilitzar (era la joguina del petit
Titet). 6. Una vella el va ensenyar a la multitud de la cambra i el
Titet va començar a dir amb el seu vocabulari d’infant que era seu però ningú
l’escoltà. Tothom ja creia que el culpable de l’assassinat era el Felet i no
altre (ell era completament innocent). El Felet estava destruït i fins i tot es
va desmaiar un moment. 7. La tavernera que el va fer fóra va dir que no
tenia la culpa de res d’allò. El Titet, despreocupat per part de tothom, va
agafar el tros de roba que es va quedar enganxat en la finestra i que era
l’única prova de la innocència del Felet. Quan va arribar el rector, el batlle,
el jutge i el metge tothom va sortir de la casa. Una dona va veure al Titet que
estava sol pensant que era el fill del matrimoni i s’ho va emportar cap a fora
(el nen continuava amb el tros de roba a les mans).
Vint-i-quatre hores després, la Guàrdia Civil va anar a
buscar al Felet per emportar-se’l a la presó de Girona. L’home estava abatut i
ple de sang per tot el cos. Anava cridant que era innocent. Mentrestant,
s’anava fent la reconstrucció de l’escena: es va dir que el Felet havia arribat
a sa casa enrabiat de la taverna, va veure el ganivet de la cuina i per
alliberar el seu cabreig va donar catorze ganivetades en el cos de la seva
dona; ningú pensà que va ser qualsevol altre ja que no existien proves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario