Narrador en primera persona. Pot ser que sigui la pròpia
autora la que parla. Observà el paisatge: cel blau i unes muntanyes al fons;
més a prop els camps.
Escoltà el soroll d’una vaca, més al fons hi veu una
dona pagesa, ballant sobre el mateix camp. Pel seu aspecte pareixia que no
ballaria gaire bé, però ho feia perfectament. Aquella dona portava faldilles,
un gipó i un mocador sobre la cara. La dona es va caure al terra, quedant-se
immòbil. Algú a prop de la narradora va riure i ella (l’autora) li va preguntar
qui era. Va respondre que era 1. la Maleneta. El noi va fugir després de
respondre per evitar preguntes.
A partir d’aquí, l’autora comença a explicar una
història sobre la Maleneta i la seva cosina, 2. la Rita. Elles van
quedar orfes i es van fer molt amigues. Tenien vint anys. La Maleneta era
blanca i ulls i cabells morats, l’altre, la Rita, ulls verdosos i cabells
rossos, molt bona xicota. Es van casar poc després i van haver de viure
separades: la Rita amb un home treballador, 3. el Geniset i la Maleneta
amb un hereu, 4. el Sagristà.
Cadascuna va tenir un fill (no precisa noms).
Les dos noies ja no es veien molt, fins i tot, la
Maleneta, que vivia a un mas fora del poble, ja no hi anava a les festes. Dies
després, portant un mes sense veure’s, va arribar la Maleneta a casa de la Rita
molt feble. Li passava alguna cosa. La Rita amb l’ajuda del marit la van
assentar a una cadira. Plorava molt i volia que es quedés allà perquè, segons
ella, el seu marit era un bandoler. Els altres dos pensaven que no era per tant
ja que no sabien res d’allò i van suposar que li va pegar innecessàriament el
seu marit a ella. La Rita va demanar al Geniset que anés a veure què deia el
Sagristà. Va arribar al mas. Va veure a 5. l’àvia, mare de l’hereu. Ell
estava a l’estable. El Geniset va preguntar-li si l’havia fet dany a la seva
dona, va respondre que no i es va cabrejar per la insistència del Geniset. El
Geniset tornà al poble i quan entrà a casa va demanar a la Maleneta que tornés
a casa seva i donar-li una altra oportunitat al seu marit, a més, ella, havia
de cuidar del seu fill encara que tingués a la seva sogra cuidant-lo. Al final,
ella va tornar al mas però no volia. Al acomiadar-se havien quedat en veure’s
el diumenge següent, però la Maleneta no va anar. Ni tampoc el dilluns ni el
dimarts, sinó que va arribar el dimecres a la nit.
La dona anava descalça i els pues plens de fang, a mig
vestir, com si hagués fugit del mas. El
Geniset va anar a buscar al metge del poble. Després de molts dies
d’observació, el metge va concretar que la dona estava boja. Durant aquells
dies, la parella de la casa creia que el Sagristà arribaria a buscar-la, però
no va ser així. El Geniset va haver d’anar al mas per veure què feia l’hereu,
però no deia res en concret sobre si l’havia fet mal a la dona Maleneta. La
Maleneta s’establia definitivament a la casa de la seva cosina Rita i el seu
marit.
Es va saber que el Sagristà portava una mala vida abans
de casar-se i no era un bon noi i hipòcrita, però mai es va saber perquè la Maleneta
estava s’havia tornat tan boja en tan poc. Era un misteri, encara que es podia
suposar.
La Maleneta va començar a fer sa vida al poble. Les
dones del poble la cridaven per tallar roba ja que ella sabia molt, o pentinava
els cabells de les mosses grans. A més, veia al seu fill cada dia que anava
acompanyat per l’àvia. Al poc temps, va anar perdent l’afecte sobre el seu fill
i s’anava tornant més boja que abans i es portava a la vaca que tenia la Rita
per passejar-la.
Després de cinc o sis anys, l’àvia va morir i el
Sagristà i el seu fill van marxar cap a l’Argentina. El Geniset i la Rita van
seguir cuidant de la dona, una Maleneta que sempre anava bruta i indiferent del
món, vivint sota una bogeria contínua, destapant un misteri que ningú va poder
saber: per què havia abandonat al seu marit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario