S’explica la història dels Forros (vol dir estèrils), una parella que va tenir dificultats a
l’hora de tenir un fill. Es van guanyar el mot de Forros per aquesta raó, el poble va tenir la culpa. A la parella no
li agradava tenir aquell mot.
Tractava d’una parella d’enamorats i casats que
compartien tot però que mai havien pogut tenir un fill, després d’intentar-lo
moltes vegades. S’estimaven molt ja que la no arribada del fill podria perillar
el matrimoni. Només tenien una petita esperança de que alguna vegada arribaria
el fill.
La dona era una jove, una deessa camperola, amb el
rostre blanc i massís, cabells rossos com fossin or. Era l’autèntica
excel·lència. L’home, un bon noi i enamorat de sa dona.
(Deu anys després del casament) La dona tornava d’un
hort on hi havia collit fruita primerenca. Portava una panera plena de fruites.
Caminava reposada i serena. Cada vegada que s’apropava a sa casa sentia com un
mal físic (o moral) que li provocava intranquil·litat per un desig que ella
volia satisfer (veient uns magraners que li feien recordar aquest desig, el
desig de tenir el fill). Va entrar-li ganes de córrer i arribà ràpidament a la
vila. Tothom la saludava però ella no responia. Arribà a casa. El seu marit
l’estava esperant amb el sopar.
Ella va rebutjar la sopa que hi havia per sopar i va
fugir cap a l’habitació. Estava afectada, plorava molt. El marit estava
bocabadat i va anar a animar-la, abraçant-la. Es tombà al llit i l’home la va
despullar. L’acariciava i la besava. Se n’anà i tornà al cap d’una estona, saltant
d’alegria, amb un grapat de fruites, sobretot magranes. La dona estava
embarassada. Va menjar fins atipar-se, tenia l’antull. El pare estava molt
emocionat, mut, contemplant la seva dona embarassada. Per fi, tindrien el fill.
No hay comentarios:
Publicar un comentario