Diàleg entre els dos personatges principals: 1. El
Peret i 2. La Quimeta:
Ella li suplicà al seu marit, que recentment havia
deixat el seu treball, que tornés a treballar en el mateix lloc perquè no
tindrien diners per a viure, però ell no vol tornar. Ell que havia estat a una
empresa de mobles durant anys i que tenia una bona posició dins d’ella, ho va
deixar per problemes amb l’empresari, 3. el don Eladi, un burgès. El
problema va ser que el Peret havia embalat malament una peça i l’amo el va
avisar de l’error; ell es va negar a arreglar-lo i l’amo el va acomiadar. Per
tant, el que havia de fer el Peret era perdonar a l’empresari, però no volia.
La negació per part del Peret a perdonar al seu amo era
perquè havia canviar d’un any per l’altre, una cosa que va notar la seva dona.
Abans era un home treballador i alegre però després va passar a ser una rebel i
anarquista, en contra dels empresaris i de l’esclavització per part d’aquests
cap als obrers, per això no volia treballar i perdonar al seu antic amo. Això
venia influït per un noi, 4. en Palmella, una persona que té un grupet
anarquista, que ha pogut influenciar en el Peret i que la Quimeta odia.
La conversació acaba en discussió per la diferència de
pensaments entre els dos. El Peret se’n va anar al bar a on es reuneix amb el
Palmella. La Quimeta es posà a plorar però va pensar que ella mateixa perdonaria
a l’amo del seu marit, visitant-lo a sa casa i se’n va anar a dormir.
El seu marit tornà a casa a les dos. Ella es despertà i
agafà una cerilla per veure què feia el seu marit però no el veia bé perquè
estava molt adormida. Només va veure que agafava una capsa on ella guardava
roba. Allà, l’home hi va guardar o va collir una cosa de la caixa. Per això, al
dia següent ell vigilava a la seva dona per veure si agafava la capsa (tots els
dies ell sortia a fer un passeig per la Rambla, però aquell dia no ho va fer).
La Quimeta volia descobrir què havia amagat.
El Peret continuava sense sortir de casa i la Quimeta va
decidir visitar a l’antic amo del seu marit, el don Eladi. Ella va posar
l’excusa que hi anava a Gràcia per veure a la seva tia. Quan es decidia a
sortir, es va oblidar del mocador, que l’havia guardat a la mateixa capsa on el
Peret hi va agafar alguna cosa; el mocador no estava a la caixa. Per tant, la
Quimeta va veure que el seu marit li amagava alguna cosa i la estava enganyant.
Va sortir de casa molt rabiosa, sense gaudir del petó que li donà el seu marit
abans d’agafar porta. Al sortir es va trobar a en Palmella però no el saludà,
ell sí. Anava direcció a la casa del don Eladi.
El Peret, veient que tot ho tenia controlat i que la
seva dona ja no li vigilava per poder descobrir el seu secret, sortí de casa.
Eren les cinc i havia quedat amb el mateix Palmella. Es van dir que es veurien
per la nit, al bar i el Palmella li va avisar que tingués compte pel que aniria
a fer.
Llavors, el Peret va anar direcció a la casa del seu
antic amo. Portava una mena de bomba dins de la camisa i l’amagava
constantment. Anava amb molt de compte, vigilant si algú el descobria, tot i
que era una via poc transitada. Va arribar a la porta del don Eladi, posà la
bomba allà mateix i prengué el cordó de foc, després de molts intents per
encendre una cerilla. Estava molt nerviós, les cames li tremolaven. Va córrer
ràpidament cap una altre lloc del carrer i veié de fons l’explosió. Però va
veure que alguna cosa fallava, va agafar una por horrible: la seva dona, la
Quimeta, s’acomiadava del don Eladi, després de parlar amb ell perquè perdonés
al seu marit. De repent, la bomba explotà. Un fum negre cobria la zona i molts
fragments de ferro i ossos (de la dona) van expandir-se pel carrer. La Quimeta
va morir evidentment. Els veïns van baixar al carrer per veure què passava.
Observà que el Peret estava allà, parat, i van pensar que ell havia sigut el
dinamiter.
No hay comentarios:
Publicar un comentario