Sisè conte. LA VELLA. Pàg. 193-205.

El conte tracta sobre una 1. dona vella (l’anomenen padrina de cal Manyo) immòbil perquè només podia moure tres dits, inexpressiva, degenerada, fluixa de forces, no podia parlar i poc enraonar, estava en els últims de la seva vida. Està envoltada de la seva família: 2. L’hereu (el Manyo) que treballava a una batuda (al camp pot ser de blat), 3. La jove (la dona de la casa, dona de l’hereu), 4. El menut (fill petit), 5. La mossa gran (o filla gran), 6. el bordegassot (un noi que jugava a boles) i 7. L’altra nena (li agradava jugar amb oques i ànecs). A la casa hi tenien una sèrie d’animals propis de les casa de camp, com una vaca, i aliments, com tomates, orellanes i blat de moro. Cada dia, la jove treia a la vella al porxo perquè mirés el cel, l’únic element de distracció de la dona vella.

L’estat de salut de la vella d’aquell provenia de cinc anys abans, quan la vella volia anar a confessar-s’hi al poble del costat i va caure al terra. Un carreter, 8. El Baldiri, la va veure enmig de la carretera i després de fixar-s’hi bé que era una dona se la va emportar cap a casa. A partir d’aquell moment, la família de l’anciana volia que es morís per deixar a una boca d’alimentar. La jove es feia càrrec de la padrina, li donava matí i tarda un plat de sopa i un got de vi, que s’ho introduïa amb l’ajuda d’algú de la família. Fins i tot, la jove es va descuidar d’ajudar-la a orinar. En aquells moments, va descobrir el cel com si fos la primera vegada que ho veia i es va convertir en el seu únic amic. Dies després, la jove va pensar en posar-la al porxo o a la vora del foc ja que ella tenia feina dins de la casa. La nena (7.)es va quedar un dia amb la vella, però estava tan avorrida que va sortir al carrer a jugar a la plaça Major; al tornar a casa ningú la va reganyar per no haver-se quedat amb l’àvia, exemple de la mala preocupació de la família envers la padrina.

Tots els dies eren iguals: la portaven al porxo, contemplava el cel hores i hores i només es preocupaven d’ella per alimentar-la una mica. Vivia gràcies al seu esperit però el seu cervell estava quasi morta.

Va arribar el juliol i feia una calor insuportable que donava directament sobre el cos de la vella. Ella estava al porxo i no hi havia ningú a casa. Estava suant completament i estava seca. Tenia la boca oberta i seca i els insectes, sobretot les mosques, li molestaven.

Després, d’una estona de silenci excepte alguns ocells que volaven per allà. A vegades feia molt de vent. En una ràfega de vent, els animals del pati de la casa van posar-se a fer sorolls: la vaca esta molt nerviosa i volia treure’s la cadena que lligava, els porcs roncaven i estaven també impacientats, les gallines s’escoltaven de fons. Passava alguna cosa a dins de la casa.

L’àvia va veure i va sentir que era foc, que segurament provenia de la palla seca que hi havia posat l’hereu temps enrere i que feia de sostre al pati. La calor va provocar l’incendi. El foc es va escampar per tota la casa. Al porxo hi va arribar ràpidament. L’àvia va cridar per demanar ajuda. Llavors, es va aixecar ja que volia fugir i perquè ningú veia que la casa s’estava cremant (la casa del Manyo estava tapada per una banda per l’església i el cementiri, per això no es veia). Amb moltes dificultats, va mantenir l’equilibri però va caure definitivament sense reaccionar amb el braços. Per tant, va caure amb el cap directament al terra, sagnant per la boca, amb una dent incrustada a la llengua. Allà es va quedar estirada al sòl. Va morir poc després. La casa es va continuar cremant fins que algú del poble, per coincidència, es va adonar del foc.

Per la tarda va arribar la família i va quedar impressionada sobre el desastre. Tot estava ple de cendres, cossos animals cremats i un sostre que s’anava a caure. Van morir, a més de l’àvia, la vaca, el porc i set o vuit gallines. Hi havien ossos entre les runes.

Una setmana després, com el Manyo (l’hereu) havia perdut tot, els ciutadans i pagesos del poble van fer un recapte per ajudar a la família. Estaven en la misèria, però de la vella mai es va parlar.