1. La Marcona i 2. la Màxima dialoguen a
la casa de la primera. Parlaven sobre els anys que tenien (la Marcona hi tenia
81 i la Màxima 79), que amb dificultats podien sumar-los, però també parlaven
sobre quedar aquella nit per jugar les cartes cada diumenge (aquell dia era
diumenge i Nochebuena) juntament amb
una altra anciana, 3. la Mariagneta, una vella més jove que les altres.
A més, van treure el tema dels seus amors de joventut, en els que la Màxima
estava enamorada d’un tal 4. Piu, però que després el va rebutjar i es
casà amb un altre home, 5. en Miquel. La Màxima es va acomiadar fins
aquella nit per jugar a les cartes les tres juntes, unes dones que quasi sempre
estaven discutint per qualsevol cosa, que vivien al mateix carrer i eren ben
amigues des de joves.
La Màxima, coneguda com la rica al poble era una dona
vella molt neta, amb una casa ben ordenada però amb mal geni. El seu marit, en
Miquel, s’havia mort anys abans i no tenia fills, només un gat. L’anomenaven
rica ja que donava menjar als pobres, també donava diners a l’església i era
una dona col·laboradora, sempre estava tractant amb la gent del poble que
necessitava el seu servei perquè ella no tenia res a fer. Les altres dues
velles, la Mariagneta i la Marcona, tenien un grapat de fills que les
mantenien.
La Màxima ja havia sopat i havia d’adormir al seu gatet
abans que hi anés a la casa de la Marcona. Després de molta estona, el gat es
va adormir. Ella estava cansada i amb molta son però va haver d’anar. Al sortir
de sa casa, es trobà a 6. en Pere Anton, un home ludòpata que segurament
tornava de jugar-se els diners, i , a més, gandul i cap-roig.
La Màxima arribà a la casa de la seva amiga. Tenien
muntada una festa, una mena de castanyada per celebrar l’arribada del Nadal.
Estaven posats en rodona i ella li va tocar posar-se al costat d’ 7. en Pep,
un vell que només tenia una dent i enamorat de la rica del poble. Ell, el conco
d’en Pep, intentava aconseguir l’afecte de la Màxima durant tota la nit, però
ella es negava de forma absoluta, no volia, repugnava a aquell ancià d’una
dent. La colla que hi festejava allà (hi havia uns dotze, vells i joves) volien
ajuntar-los.
Més tard, van treure les castanyes i tots van gaudir del
seu sabor. Després, van emportar un porró de vi. Tots van beure d’ell, incloent
la Màxima, tot i que es negava al principi.
La festa es va acabar abans de mitjanit per proposta
dels vells. Tots es van anar de casa de la Marcona. La Màxima va anar en
direcció la seva casa. La porta estava oberta, se l’havia deixat sense tancar.
El seu gatet l’esperava i la perseguia per tota la casa. La vella tenia molta
son i se n’anava a dormir. A l’entrar a l’habitació va veure que el llit estava
desfet i tot desordenat. Algú havia entrat a la casa. La Màxima va pujar la
manta (la màrfega) i va veure el sarronet on ella havia guardat uns quants
diners. El matalàs no estava.
El gat es va adonar que hi havia algú darrere la porta
de l’habitació. L’animal va anar a envestir-lo però l’intrús el va matar,
bloquejant el seu cos en la porta, provocant un soroll d’ossos trencats.
L’intrús era el Pere Anton, que havia aprofitat que la Màxima s’havia deixat la
porta oberta per entrar.
Ell, amb el camí lliure, va atacar a la Màxima que no
s’havia donat compte del que havia passat amb el gat ja que estava
impressionada i plena de por al veure el seu sarronet beneit destapat. En Pere
Anton la va ofegar amb el matalàs i després, posant-lo dalt del cos de la
vella, saltava sobre d’ell, premsant el pit de l’anciana rica. Ella no va
cridar, ja era morta completament. L’assassí va cobrir el cos de la dona amb la
màrfega i se’n va emportar el sarronet de diners.
No hay comentarios:
Publicar un comentario